Empresonat el periodista kurd Aziz Oruç pel govern turc

En el marc de la repressió del règim turc contra periodistes i activistes polítics, recentment l’estat turc ha empresonat al periodista kurd Aziz Oruç que treballava a l’agència de premsa kurda Dicle (DIHA) que va ser prohibida el 2016 a Turquia mitjançant un decret llei. L’11 de desembre passat va ser arrestat, acusat de terrorisme, a la província d’Agri amb dos diputats del HDP, Abdullah Ekelek i Muhammet Ikram Müftüoglu.

Oruç va fugir de Turquia el 2017 per refugiar-se al Kurdistan del sud (Bashur), al nord de l’Iraq, on va continuar amb la seva activitat periodística. Des d’allà va anar a l’Iran a través d’Armènia per intentar arribar a Europa. Però la policia armènia el va apresar i, tal com explica el periodista: “Em van arrestar en el lloc fronterer, al·legant que el meu passaport era fals. Em van posar en una habitació durant diverses hores. Em van amenaçar i infligir violència física. Els vaig dir que era periodista i que volia anar a Europa perquè em buscaven a Turquia. Vaig sol·licitar asil a Armènia a través dels que em tenien en aquella habitació. No obstant això, totes les meves sol·licituds van ser rebutjades amb amenaces. Em van emmanillar i em van amenaçar: em van dir que em lliurarien a l’Iran i que m’executarien allà. Després em van lliurar al servei d’intel·ligència iranià, que em va posar sota custòdia policial durant dos dies. Em van multar i vaig ser objecte d’una ordre d’expulsió. Una nit em van portar a la frontera turcoiraniana i em van obligar a creuar els filferros i ingressar il·legalment a Turquia. Malgrat les meves protestes, em van llançar a través de la frontera. Vaig anar a la banda iraniana diverses vegades i vaig demanar entrar a Turquia a través de la frontera oficial, però es van negar. Em vaig lesionar en creuar el filferro a la frontera. Vaig ser abandonat allà, a la mort. Després vaig aconseguir caminar fins a Dogubayazit. L’Iran i Armènia han violat el dret internacional al negar la meva sol·licitud d’asil. Presentarem una queixa contra ells davant de jurisdiccions internacionals.”

L’estiu de 2018 algunes membres de la plataforma Azadí, a través de la Brigada 19 de julio, vam coincidir al Kurdistan de Bashur amb Oruç en un acte de commemoració dels màrtirs del 14 de juliol que ell estava cobrint com a periodista. En aquella ocasió vam poder entrevistar-lo i conversar entorn de la repressió als periodistes per part del govern turc. Reproduïm l’entrevista de data del 14 de juliol de 2018:

Aziz Oruç: “Les autoritats turques em van perseguir penalment per escriure sobre uns pares que no tenien el cos de la seva filla per enterrar-la”

periodisdta repressaliat

Aziz Oruç, periodista kurd, treballa a la televisió Roj News, a Medya Haver i a l’Agència de Notícies Tigris (DIHA). Ens parla, a l’agost de 2018, al Kurdistan de Bashur (nord de l’Iraq) on va fugir de la persecució del règim turc.

Per què vas haver de marxar de Turquia?

He estat treballant com a periodista, tot i que amb moltes dificultats, des de fa més de set anys. L’Estat turc en quatre ocasions em va investigar i em va denunciar per la meva feina periodística. Escric articles i els difonc també per twitter. Vaig treballar especialment per a l’Agència de Notícies de Mesopotàmia a diferents ciutats del Kurdistan, sobretot a Amed, però també a tot Turquia, com per exemple a Wan, Bingol, Antep o Ankara. Us posaré un exemple de per què l’Estat m’ha investigat. Amb la declaració de l’Autonomia Democràtica a Bakur i el consegüent alçament armat contra la repressió que va tenir lloc l’estiu de 2016, vaig escriure una notícia sobre Rozerîn Çukur, que era una combatent de les Yps (Unitats de Defensa Civil) que va perdre la vida durant la resistència al barri de Sur a Amed però el cos va desaparèixer. Al poble natal, els seus pares li van preparar una tomba, però no hi havia cos. La notícia tractava només d’això: els pares no tenen el cos de la filla per enterrar-la. L’Agència DIHA ho va publicar al twitter i les autoritats turques van obrir una investigació per perseguir-me penalment per haver escrit aquesta notícia. Aquest cas segueix encara obert. En una altra ocasió vaig escriure un reportatge sobre els pobles de la regió de Lice, propera a Amed, que van ser cremats per l’exèrcit turc als anys 90. He visitat la zona, he entrevistat la gent i vaig escriure sobre aquests fets. DIHA ho va publicar a la portada de la seva pàgina web i em van encausar. Vaig tenir també altres problemes, fins que vaig decidir venir aquí, a Başûr. Vaig creuar la frontera il·legalment, amb ajuda de contrabandistes.

Al KRG o a l’Iraq et trobes fora de perill de la repressió?

També aquí hi ha problemes similars. No puc exercir la meva feina a les zones controlades pel KDP (Partit Democràtic Kurd), a Zaxho o a Erbil perquè he arribat de manera il·legal al país i no tinc passaport, motiu pel qual no puc creuar els checkpoint controlats pel KDP. Puc estar aquí o a Suleymaniyah, però no puc viatjar a altres ciutats, les que estan en les zones d’influència del KDP.

I quina és la situació dels i les periodistes en la resta del Kurdistan i en la diàspora europea?

Per mitjà d’emails o d’skype mantinc contacte amb periodistes de Rojhilat o de Rojava, on em vaig quedar durant un temps, i d’algunes parts de Başûr, sobretot de Sulemaniya. Tinc dos fills a Bakur, però les autoritats turques es neguen a emetre’ls passaport i per això no han pogut venir aquí.

Jo mateix no puc anar a Europa perquè no tinc tan sols passaport, però treballo des d’aquí per a diverses agències kurdes que tenen seus a Europa, com Roj News i Medya Haver. Escric articles per a la pàgina web Roj News i també, des d’un estudi situat aquí, estic fent amb base setmanal programes en idioma turc sobre la situació a Rojava i Başûr per a la cadena de televisió Medya Haver, situada a Bèlgica. Treballo per a elles i no he tingut mai cap problema.

Coneixes la situació repressiva dels i les periodistes a Europa o a l’Estat espanyol?

Pel que sé, exercir el periodisme o dedicar-se a les xarxes socials a Europa no suposa grans problemes. Segurament és molt diferent de la situació que tenim a Turquia, on cada vegada és pitjor i, recentment, fins i tot un periodista alemany ha estat empresonat per escriure articles. Actualment hi ha al voltant de 200 periodistes a presons turques.

Estic seguint esdeveniments que ocorren a Europa, conec la història dels països europeus. Vaig seguir el referèndum de Catalunya; sé que hi ha un llegat franquista a Espanya, però crec que allà la repressió cap al periodisme és molt menor que a Turquia. No tinc il·lusions sobre la llibertat d’expressió a Europa però, per exemple, a Turquia en un 95% de les vegades no pots parlar de manera crítica sobre el sistema polític actual, sobre l’AKP o sobre Erdogan, mentre que a Europa potser seria un 5% de vegades les que criticar el govern és una cosa perillosa.

Què podem fer per lluitar contra la repressió als i les periodistes al món?

A tot el món és el mateix: si volem canviar alguna cosa, cal lluitar. Es necessita suport popular, de la gent. A Turquia són especialment els i periodistes kurds i kurdes les que lluiten contra la censura, però també hi ha força periodistes turcs d’esquerres, socialistes, etc., que es posicionen contra el règim. La premsa i els mitjans de comunicació són molt importants. L’enemic, en aquest cas Erdogan i l’AKP, ho sap molt bé. Escrius una cosa que no els agrada i acabes a la presó. Però passi el que passi, no importa si t’amenacen, empresonen o fins i tot maten, perquè algú ha de fer-ho. Cal seguir lluitant. Jo també trobo a faltar els meus fills, però he de seguir fent aquí el que he fet a Turquia. A més, des d’aquí escric i faig reportatges televisius sobre els atacs de l’exèrcit turc que tenen lloc a Başûr. Perquè el deure d’una persona que es dedica al periodisme és escriure sobre els fets reals. Si fos, per exemple, a Espanya, escriuria sobre els assumptes del govern espanyol.

Et sents lliure de censura o de repressió per part del moviment per l’alliberament del Kurdistan?

Puc dir el que vulgui lliurement, però si ho dic em pot aturar qualsevol govern de les quatre parts ocupades del Kurdistan, així que tampoc ho soc del tot. Però sobre el moviment puc dir el que sigui, sigui bo o dolent, si és veritat. Tinc la meva autonomia. Puc fer crítica al PKK, cap problema. I també puc desmentir les calúmnies llançades per Barzani o qui sigui contra el PKK.

Quina és el finançament dels mitjans en què treballes?

Com ja he dit abans, faig programes per a la televisió Roj News des d’un estudi a Sulaymaniyah. Específicament, sóc l’editor de notícies. Fem també programes en viu i convidem a diferents persones a les quals entrevistem i donen la seva opinió sobre els fets actuals. Bé, Roj News és un canal de televisió que es finança gràcies als seus espectadors. No està finançat per cap govern ni pel PKK. Rebo una mica de diners amb aquesta feina, però a més treballo com a metge.

Hi ha algun tipus de codi ètic en els mitjans en què treballes?

Sí. I tenim reunions habituals en què debatem i valorem quines coses són millors o pitjors. Cada setmana fem un programa en viu i fem una assemblea en què tothom acorda què farem la propera setmana.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s