Espanya i Turquia, aliança genocida

IMG_20191130_141945_410

Donat que avui, 3 de desembre, comença la cimera de l’OTAN a Londres, ens concentrem davant la Delegació del Ministeri de Defensa espanyol per a mostrar el nostre rebuig a l’aliança militar i a l’exèrcit espanyol. Perquè mentre que els caps d’Estat i de govern occidentals, principalment homes, es reuneixen a luxosos palaus d’aquella capital europea, les decisions que prendran, els acords que signaran o les falses promeses que no pensen complir, pretenen decidir el destí de milions de persones en altres països i continents, molt més pobres. Perquè Espanya sempre ha donat suport a Turquia, qui compta amb el segon exèrcit més nombrós de l’OTAN i que actualment està envaint el Nord i Est de Síria i hi està perpetrant una enèsima neteja ètnica.

El 9 d’octubre passat, les forces armades de Turquia i els seus aliats gihadistes, que en gran part són antics membres d’Al-Nusra i Daesh, reconvertits per Turquia en l’Exèrcit Nacional Siri, han llançat una guerra total contra la regió autònoma que és la Federació Democràtica del Nord i Est de Síria, també coneguda com a Rojava. Nit i dia, pobles i viles, camps de refugiats i també infraestructures bàsiques com hospitals o plantes depuradores d’aigua estant sent bombardejades pels avions de guerra i els drons i per l’artilleria turca amb el clar propòsit de desplaçar la població civil i ocupar la regió. Centenars d’habitants civils han mort o han sigut ferits, més de cent mil han esdevingut refugiats, mentre que més de dos-cents voluntarxs de les forces d’autodefensa SDF i YPJ han caigut màrtirs defenent el seu territori, l’existència mateixa del seu poble i els seus ideals. Les terres i cases que els van ser arrabassades ja han sigut ocupades, establint-hi les famílies dels mercenaris gihadistes, recolzats per Turquia.

Durant els últims set anys, els kurds, àrabs, assiris i d’altres pobles de Rojava, han construït estructures autònomes basades en l’organització comunitària, els consells, les acadèmies i les cooperatives, així com les forces d’autodefensa. La gent de Rojava ha resistit els atacs de Daesh al mateix temps que implementava el model social del Confederalisme Democràtic, duent a terme una veritable revolució de les dones. Les dones de Rojava, inspirades per les idees del PKK (Partit de Treballadrxs del Kurdistan) estant exercint un paper de lideratge en la construcció d’estructures democràtiques d’autogovern a tots els nivells. Han aixecat estructures autònomes de dones, han protegit a les dones contra la violència domèstica, han promogut la seva inserció laboral i independència econòmica i s’han organitzat en les Unitats de Defensa de la Dona (YPJ). És per això que avui, milers de combatents, però sobretot dones, han decidit morir lluitant abans que perdre tot el que havien conquerit amb tant d’esforç i sacrifici.

Però mai hem d’oblidar que aquesta guerra d’extermini i neteja ètnica no seria possible sense la complicitat dels demés membres de l’OTAN. I encara que un dia després de l’inici de la invasió la ministra en funcions Margarita Robles emfatitzés que el govern espanyol sempre mantindria una postura “d’aposta definitiva per la pau”, va afegir que també “es tracta d’una operació de l’OTAN, i en aquest escenari nosaltres ja vam manifestar la nostra preocupació pel que estava succeint”. La missió espanyola “Apoyo a Turquía” protegeix amb els seus míssils Patriot, i un total de 150 militars, la base d’Incirlik, des d’on s’enlairen a diari els avions turcs que van a bombardejar Rojava. I tampoc ens hem de sorprendre pel fet que el govern espanyol no hagi revisat la seva postura, ja que al 2018 va succeir el mateix amb els avions turcs que s’enlairaven des de la mateixa base per a bombardejar la regió d’Afrin, ja controlada avui dia pel gihadisme fidel a Turquia i on quotidianament es denuncien robatoris, segrests, tortures, violacions i assassinats després d’haver forçat el desplaçament de més de dues-centes mil persones, majoritàriament kurdes. El govern espanyol sempre ha estat i estarà al servei del que disposin les elits econòmiques del sistema i desplegarà o no sobre el terreny el seu exèrcit en funció de les ordres dels amos de l’OTAN. Que hi hagi pau o guerra, que mori molta o poca gent, és el de menys.

És cert que la missió espanyola “Apoyo a Turquía” s’emmarca en l’operació Active Fence de l’OTAN, però no és menys cert que Alemanya, per exemple, s’hi va retirar unilateralment l’any 2017 per no estar d’acord amb les polítiques d’Erdogan, i Holanda va fer el mateix fins i tot dos anys abans, sota l’excusa d’una imperant necessitat de millorar la seva capacitat tècnica. Espanya, en canvi, mai ha dubtat a donar el seu suport a Turquia, sobretot en el que concerneix a la qüestió kurda, sense importar que el govern fos popular o socialista. Als anys 90, per exemple, es van enviar a Turquia avions de transport de tropes CN-235, fabricats per CASA, que van ser utilitzats per a transportar a les unitats especials de la gendarmeria turca cap a les províncies kurdes de Turquia, obtenint com a resultat milers de pobles arrasats i despoblats. Avui són els avions A4000M, fabricats per Airbus a Sevilla, els que s’utilitzen per desplegar les tropes d’Erdogan al Nord i Est de Síria.

I en són moltes més les empreses d’armament espanyoles que, com Maxam (fabricant d’explosius i mines antipersona), Indra (amb els seus components electrònics), Sener (amb els seus míssils), Oeasia (amb els seus sensors) venen els seus productes a règims com el turc, només per a anomenar algunes de les empreses que tenen seu a Catalunya. Al mateix temps, el suport financer d’aquestes empreses prové de bancs com BBVA, Banc Sabadell, La Caixa o Bankia. La decisió d’un banc d’invertir o no en el negoci de la guerra és sempre conscient, com ens ho demostra l’exemple de Caixa d’Enginyers o Laboral Kutxa, que degut a la pressió de l’opinió pública van deixar d’aportar recursos al sector.

Per tant, el govern espanyol i totes les empreses anomenades són còmplices actives també d’aquest genocidi. No hi ha res que puguem esperar dels governs occidentals, per a qui els règims reaccionaris sempre han sigut un perfecte interlocutor polític, col·legues en els negocis i aliats per combatre les dissidències.

A Rojava s’hi defensa una revolució internacionalista, antipatriarcal i anticapitalista. I encara que, com sempre, sigui la gent local la que mor defenent-la , les conseqüències de la seva eventual derrota pesaran sobre les nostres espatlles, així com la seva victòria ho serà també per a totes nosaltres.

Visca la Resistència de Rojava!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s