Avui com ahir la lluita contra el feixisme és internacionalista

La Catalunya dels anys 30 i la Rojava de l’actualitat, revolucions unides en el temps

Han passat 80 anys de l’aixecament feixista que va donar inici a la guerra civil espanyola, però sobretot, a una revolució social de caire anarquista molt extensa i en la qual van participar sectors molt amplis de la societat. Aquest aconteixement històric, més enllà de la melancolia i les riatlles pertinents cada vegada que al·ludim als anys 30, o al 36, encara vertebra la nostra memòria i les nostres lluites, inclós de les que ni tan sols ho vam viure. També, i com totes sabeu, el llegat de les vivències del ‘nou món’ i de la utopia contra el feixisme, el colonialisme, el patriarcat, el capitalisme, l’estat…. Portem el llegat de la resistència, però també, de l’oblit, els silencis, la por i la continuitat dels que hi eren al poder franquista i encara ho són o gaudeixen de total impunitat. A més a més dels regalets com la monarquia, institucions reaccionàries, repressió, etc.

– 19 de juliol: Connexió entre aquestes dates: sobre la globalitat de les opressions i les resistències

La revolució social va ser una profunda font d’inspiració i aprenentatge per al moviment d’alliberament kurd, com ho és per nosaltres actualment la revolució al Kurdistan. El 19 de juliol celebràvem els 7 anys de la revolució a Rojava. I no es tracta únicament d’una coincidència de dates, sinó que compartim -i cada vegada més- molts vincles, anàlisis, resistències, objectius, màrtirs, solidaritat… Com amb altres pobles del món, perquè des de fa molt temps que els moviments anticapitalistes entenem, per una banda, que si l’opressió és global també ho ha de ser la resistència, i per l’altra, que mentres hi haja algú en aquest món que no siga lliure, ningú serà lliure.
També entenem que hi ha una connexió entre passat, present i futur, reivindicada en la lluita kurda i també en la lluita de recuperació de la memòria història a l’estat espanyol, que el silenci i la repressió no han de poder trencar.

– Situació geopolítica a l’estat espanyol i al Kurdistan.

Des de la Plataforma Azadi trobem algunes similituds a nivell de context geopolític i ideològic entre el que va passar aquí i el que està passant a Rojava que ens fan reflexionar. Per això, volem llençar algunes reflexions i preguntes sobre com es van abordar alguns conflictes en el seu moment, com s’està tractant de fer ara, i també fer algunes propostes sobre com dur a terme l’internacionalisme amb el moviment d’alliberament kurd.

– Del nacional-catolicisme a l’islamisme

L’amenaça del feixisme aquí va pasar pel nacional-catolicisme, enmarcat en el projecte d’un estat-nació ranci purament masclista, centralista, unionista, racista, lgtbifòbic, especista, capitalista… L’amenaça dels diferents feixismes a Europa era creixent. Com ara una mica no? tant en el fexisme creixent a Europa com en el paral·lelisme amb l’estat islàmic a Turquia, Arabia Saudí, Iran, etc., ja que es basa en un projecte de nació ètnica, amb una sola religió, amb una sola llengua i amb les dones i les identitats no hegemòniques per sota completament, i amb una repressió molt forta a tota diferència i dissidència.

– Tercera via

També, envers aquest projecte uniformitzador ambdós s’articulen com a 3a via.
El moviment llibertari, enmarcat en la CNT, Mujeres libres, las Juventudes libertarias i altres grups anarquistes constituiren una tercera via alternativa al franquisme i la república. Aquesta tercera via no pensava esperar a després de la revolució per a acabar amb el patriarcat ni amb l’estat, entre d’altres, sinó que ficà molt èmfasi en construir-la i atacar totes les opressions d’una.

A Kurdistan trobem una situació similar. Xalide Engizek, una dona important per la revolució de Rojava diu així “La solució per al problema de gènere no es posposaria després de la revolució”. La tercera via dins la guerra civil siriana, és el TEV-DEM, a la Federació Democràtica del nord de Síria. Quan la primavera àrab va esclatar a Síria a principis de 2011, les protestes es van estendre al llarg de les zones kurdes. Degut a la força que van emprar els grups islamistes “rebels” a d’altres regions de Síria, l’exèrcit àrab sirià es va retirar gairebé per complert d’aquestes zones majoritàriament kurdes. Els ciutadans que hi viuen, amb el suport del PYD, van formar el Tevgera Civaka Demokratîk (o Tev-Dem), amb una popularitat i força creixent al llarg de tota la regió. “A Orient Mitjà i al món, dues línies lluitaven entre si. Cap d’aquestes línies tenia un projecte de solució duradora per als problemes. El projecte de la societat democràtica es va basar en la tercera línia a Rojava i l’Orient Mitjà, i va preveure una política en conseqüència “afegeix Engizek.

Aquest projecte no hauria sigut possible sense la preparació prèvia d’anys que duia el moviment kurd. A l’igual que al 36 es portaven vàries dècades construint una societat paral·lela, teoritzant i duent a la pràctica les idees llibertàries, a Kurdistan també estava pensat, a grans trets, i començats a construir de forma clandestina els comitès i comunes dels barris, poblacions, comtats i ciutats, així com les milícies i forces d’autodefensa i les seues respectives no mixtes necessàries per defensar la revolució. I no va vindre del no res, a l’igual que les milicies de la CNT abans van ser els Comités de defensa, i abans els grups d’acció, i van haver de desenvolupar la seua activitat en la clandestinitat. De fet, el Comité Nacional de los Comités de Defensa defensà en una ponencia açò: “No hi ha revolució sense preparació. Cal que acabem amb el prejudici de les improvisacions. Eixe error de la confiança en un instit creador de les mases ens ha costat molt car. No es procuren, com per generació espontània, els mitjans de guerra inexcusables per combatre un estat que té experiència, fort armament i major capacitat ofensiva i defensiva”.

– Buit de l’estat. Teoria del caos

Però clar, tot i aquesta preparació prèvia, ambdues revolucions van tindre més facilitats gràcies a un buit de l’estat. De fet, la lluita kurda va començar a Bakur, a Turquía, des de fa 40 anys i on la declaració d’autonomia del 2015 va ser aixafada per l’estat turc. En canvi, a Rojava, la debilitat de l’estat sirià inmers en la guerra va facilitar que el procés revolucionari no fos aplastat. Xalide Engizek, explica en base a la teoria del caos que aquests produeixen moments de llibertat, i la creació de la llibertat i noves estructures es manifesten al moment. “Els desenvolupaments revolucionaris emergeixen així. Als processos revolucionaris hi ha transformació i re-creació”. També han estat possibles gràcies a l’internacionalisme, del qual parlarem més endavant. Entre juliol i desembre de 1936 més de 41.000 voluntaries marxaren a lluitar contra el feixisme organitzades en 151 columnes, sobretot al front d’Aragó. Una de les característiques més destacades també va ser la important presència de dones. Actualment són milers les persones que han anat cap allà a participar i defensar la revolució.

– Col·lectivitzacions

Amb diferents precedents com la comuna asturiana, a Aragó van anar creant comunes conforme anaven alliberant terres. També a Catalunya, al País valencià, etc. A Rojava les terres que eren propietat de l’estat també han passat a ser de les cooperatives, tant en el camp com dins l’àmbit industrial. Un exemple són les refineries de petroli. Es tracta d’un tema polèmic però s’ha de tenir en compte que hi han hagut grans canvis de limitació, mesures, etc. en base a una mirada ecologista. També s’han col·lectivitzat recursos bàsics com l’aigua, l’electricitat, l’habitatge… Un exemple és Jinwar, el poble de les dones. I tot i això dins de moltes contradiccions, com hi va haver aquí. Es van fer cremes de diners però després no s’acabà amb els diners. Allà no han destruit la riquesa totalment però l’han repartit funcionant en base a una economia de cooperatives amb propietat d’ús. Algunes qüestions com la participació en estructures estatals o la creació d’estructures institucionals amb un caire similar com és el tema del parlament, els partits i tal, i la convivència amb desenvolupar un sistema de participació col·lectiva són qüestions que també s’han d’abordar.

– Situació de la dona a la lluita armada

I, com és clar que han passat 80 anys, alguna cosa havia de millorar. I bo, el fet més destacable són les forces d’autodefensa no mixtes pels col·lectius oprimits. Quan pensavem en la força que tenen ara les YPJ recordavem quan les dones al front antifeixista lluitaven per fer-se un lloc dins els batallons d’homes. Hi havia moltes que eren les úniques al seu.
“La figura de la miliciana es va convertir en un dels nous símbols de la revolució i la resistència antifeixista en la iconografia de la guerra. L’art revolucionari, contemplat sobretot en els cartells, les retratava com a joves atractives de fines siluetes i vestides amb granotes blaves. Aquesta representació de la miliciana constituïa un canvi radical que projectava la imatge d’una dona activa, resolta i emprenedora dedicada a l’esforç bèl·lic”.

“Al juliol de 1936 es va crear el batalló militar femení del Cinquè Regiment anomenat Lina Odena i constituït a instàncies de Dolores Ibárruri. Va tenir, però, poc recorregut a causa de les reticències dels caps militars i al rebuig per part dels companys masculins davant els rumors que un batalló femení només estaria integrat per prostitutes que provocarien malalties venèries als combatents, per la qual cosa es va reconvertir la unitat per a fins sanitaris. En el poc temps que va durar com a tal, les dones del batalló rebien instrucció militar lluny dels homes per evitar així les seves burles i ofenses” Mujeres libres lluitava pel que anomenava la triple esclavitud: esclavitud d’ignorància, esclavitud de dona i esclavitud productora.

Trobem repetit el tema de la sexualització de la dona, especialment de la dona a la lluita armada. També trobem sorpresa i negació per part dels homes al veure les dones al front. Ací tenim una cita d’un falangista enmarcada en els combats a la illa de Mallorca, que podría ser qualsevol de l’ISIS.

“Entonces noté la presencia de media docena de mujeres con el clásico atuendo varonil del mono miliciano. No estaban asustadas y sus blasfemias e insultos los gritaban. Una de ellas (rubia por cierto y con ajado rostro), quiso desarmar a un compañero contra quien había arremetido a mordiscos. La indignación subió de tono ante tal acto que vino a agravar la ya cargada tensión que en toda guerra civil se produce tan brutalmente. Dos más se le agregaron cuando la causante era reducida, defendiéndose las tres con uñas y dientes (…) Una de ellas, atada ya de manos, aún tuvo rabia para separar la primera capa de tierra, escupiéndonos que no quería morir sobre suelo fascista (…) La vista de cuanto sucedió me dio vómitos y aún recuerdo las enloquecidas facciones de las tres mujeres”.

De fet, l’ISIS s’ha encarregat de fer un treball important d’alliçonament basat en les tortures, violacions i assassiants a les dones captives.

– Internacionalistes. L’únic suport a la revolució espanyola va ser de lxs lluitadores internacionals. Cap estat ho va fer realment. Actualment a Rojava els Estats Units han estat els únics en donar suport però clarament amb uns interessos darrere i ara veiem com no han dubtat en deixar-les tirades.

Casper, de la Comuna Internacionalista, diu: Els combatents estrangers que s’han unit a la lluita armada han rebut una gran atenció en els mitjans internacionals, però se sap molt menys sobre els estrangers que treballen darrere de les línies del front. Inspirats per la perspectiva revolucionària del moviment per la llibertat kurda, han vingut a aprendre, i a donar suport i ajudar a desenvolupar projectes existents. El seu objectiu és organitzar una nova generació d’internacionalistes per desafiar la modernitat capitalista.

De fet, la Comuna Internacionalista, que fa de pont entre les internacionalistes i el moviment kurd, assenyala el perill de la militarització de l’internacionalisme. És a dir, quan pensem en donar suport al moviment kurd o en anar allà, pensem en la lluita armada. Però no és l’únic que es pot fer. De fet, és útil que diversifiquem les estratègies i que hi hagen persones que facen un retorn de tot lo que han après per desenvolupar i millorar els nostres moviments revolucionaris.

– Exilis i internacionalisme d’anada i de tornada
Davant d’una situació revolucionària, són moltes militants internacionals les que senten que la seva col·laboració passa per anar al front a donar suport a les seves companyes, però succeeix també que aquestes companyes (originàries de la zona revolucionària) les expulsen o han de fugir a l’exili quan aquesta fracassa (o quan senten amenaçada la seva vida), i un cop fora,en la societat que les acull, senten la necessitat de seguir en lluita; no tan amb la seva zona originària, sino en xarxa amb les de la societat que les està acollint (lluitant contra EL MATEIX ENEMIC). A l’estat espanyol, les internacionalistes espanyoles van ser les que van encapçalar l’alliberament de Paris amb una divisió formada integrament per exiliats espanyols. A Rojava la força de la diàspora kurda fora de Kurdistan és molt present, fins i tot arribant a la il·legalització de moltes de les banderes i fins i tot impremptes a països com Alemanya.

– Internacionalisme actual amb i al Kurdistan.
QUÈ PODEM FER? Sempre ens diuen que el millor per a la revolució kurda és fer la revolució a casa nostra. Però a part d’això podem fer altres coses:
– Suport a la campanya RiseUp4Rojava i WomenDefendRojava i participar a les movilitzacions contra l’atac de Turquia a Rojava
– Campanya Make rojava green again
– Campanya ‘De las cenizas renacemos’
– Crear col·lectius en suport al Kurdistan per a difondre les seves idees i situació real.
– Introduir les mirades decolonials en els nostres col·lectius (desenvolupar la guerrillera kurda com a subjecte actiu i no objecte passiu de les mirades occidentals, capitalistes i patriarcals), i deixar de llegir les accions de la lluita kurda des dels criteris europeus de lo que es «guay» (feminista, anticapitalista, «migra» i entendre la pluralitat de subjectes que participen d’aquesta lluita fora dels paràmetres de la civilització europea)
– Introduir totes les pràctiques «formals» que han desenvolupat en la revolució als nostres colectius d’aquí: tekmil, plataforma, etc.
– Pressionar les institucions per a que donguin reconeixament
– Fer-nos responsables de les accions dels nostres governs vers la revolució kurda (exemple: la venta d’armes a Turquia, el finançament de la presa d’Ilisu – 40% del BBVA -, expoli i venta a Espanya de l’oli d’Afrin)
– Lluitar contra la idea de turisme revolucionari i el consumisme ideològic.
La revolucio espanyola va ajudar a reflexionar sobre el marc teòric de l’anarquisme i del comunisme llibertari que només s’havien reflexionat en la teoria, fet que també està ocorreguent a Rojava, arribant inclos a crear un marc filosòfic propi. La revolució a l’estat espanyol va ser una profunda font d’inspiració i aprenentatge per al moviment kurd, com ho és per nosaltres actualment la revolució a Rojava.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s