Que ha passat a Afrin? Full de ruta per a qui es perd a la cruïlla d’Orient Mitjà

Afrin s’ha convertit en l’escenari de l’últim escenari de la sagnant guerra de Síria. Després de dos mesos d’intensa resistència, les SFD (Forces Democràtiques de Síria, milícia popular multiètnica liderada per les YPG/YPJ kurdes) s’han retirat de la ciutat que dona nom al cantó d’Afrin, assegurant una via de sortida per als seus habitants. Aquest moviment estratègic respon a la voluntat de protegir als centenars de milers de civils que habiten a la ciutat, entre ells nombrosos refugiats de tot Síria. Afrin ha estat fins ara un oasi de pau i estabilitat dins la turbulenta Síria, convertint-se en la nova llar de més de 300.000 desplaçats per la guerra, però ara els intensos bombardejos de la artilleria i l’aviació turques han obligat a més d’un milió de persones a abandonar les seves cases.

rok1La invasió turca d’Afrin va començar oficialment dos mesos enrere, el dia 20 de gener, sota el nom de “Operació Branca d’olivera”. Des de llavors, l’aliança criminal entre el fascisme xovinista  de l’exèrcit turc i el fanatisme religiós de les milcies yihadistes, han aconseguit avançar de forma incessant, camuflant les banderes de Al Nusra/Al Qaeda i del Daesh sota la bandera del FSA (Exèrcit Lliure de Síria, nom que ha servit per a aglutinar qualsevol grup armat no aliat amb l’Exèrcit Àrab Sirià lleial a Bashar Al-Assad). Els avenços d’aquests grups fanàtics es sustenten en gran mesura gràcies a la superioritat armamentista proporcionada per l’exèrcit turc amb l’auspici de l’OTAN.

A més del gran arsenal de vehicles blindats, com els panzer alemanys y altres tancs de producció turca, el domini del cel ha estat un factor decisiu. Avions, helicòpters i drons d’última generació han estat utilitzats per a bombardejar cada racó de les zones muntanyoses on les forces d’autodefensa, junt amb la població civil que s’ha sumat a la resistència popular, han intentat repel·lir la invasió. La resistència ha estat heroica i la conquesta de la ciutat d’Afrin que Erdogan anunciava que tardaria 72 hores s’ha demorat dos mesos. Tot i això la aclaparadora superioritat numèrica i tecnològica, a part de causar enormes baixes civils, ha obligat a la població supervivent a abandonar la seva terra i a buscar refugi en altres llocs.

Les milícies yihadistes,que han  servit d’ avançament als soldats turcs, tenen els seus orígens en el que va ser Al Qaeda (o Al Nusra a Siria) i moltes d’elles es van reagrupar el 2014 sota la bandera negra de l’Estat Islàmic. No es estrany que ara lluitin sota la bandera turca, doncs els seus objectius concorden a la perfecció amb les ànsies neo-otomanes de Recep Tayip Erdogan. La connexió entre aquests grups salafistes i el govern d’Ankara ha estat evident en tot moment, proporcionant suport logístic des de l’inici de l’expansió del califat y visats turcs a yihadistes de tot el món. També la creació de vies comercials per a vendre a Europa el petroli que ISIS extreu d’Iraq i Síria ha estat un element clau, generant una gran font de riquesa tant al Daesh com a les arques turques.

En aquests dos mesos de resitència a Afrin, els invasors han inundat les xarxes socials amb vídeos tortures i assassinats de civils que gravaven al crit de “Allahu Akbar”. L’enemic que les forces de Rojava van derrotar fa tres mesos a Kobane aturant l’expansió del califat islàmic, i fa uns mesos a Raqqa acabant amb la capital del terror, ha tornat ara de la mà d’un dels mes poderós exèrcits de l’OTAN: Turquía. La vinculació d’Erdogan amb els anomenats Germans Musulmans no són noves, i als inicis de la seva carrera política, abans de ser empresonat per suposar una amenaça contra el secularisme de Turquia, va fer declaracions com: “La democracía es com un tren, quan arribes al teu destí et baixes”.

Davant d’aquest escenari, tractar de resistir l’asetjada ciutat de Afrin hagués suposat la mort de centenars de milers de vides innocents, així com la destrucció de la ciutat sota els bombardejos de l’aviació turca. Això ha portat a l’autodeterminació democràtica d’Afrin a evacuar als civils, declarant l’inici d’una nova etapa en la resistència D’Afrin. A diferència dels altres cantons de la Federació Democràtica del Nord de Siria, que són majoritàriament plans, Afrin conta amb amplis territoris muntanyosos. Si hi afegim això a les tropes encara presents a les zones rurals, sembla previsible que la nova etapa en la resistència que declaren es refereixi a una resistència en forma de guerrilles, estratègia en la que les forces kurdes acumulen dècades d’experiència.

Així és com, entrant ja al vuitè any de guerra a Síria, sembla clar que aquesta es troba lluny d’acabar. El repartiment de les forces internacionals a Síria es manté en un tens y perillós equilibri, amb Rússia e Irán recolzant al règim de Al Assad, i amb els EEUU donant l’esquena a qui ha derrotat a Daesh a la seva capital, per a tornar a obrir els braços a Turquia, aliat històric de la OTAN a Orient Mitjà. Si d’alguna cosa podem tenir la certesa davant aquesta situació es de que el conflicte seguirà plenant les butxaques de les corporacions productores d’armament y servint de camp de proves per a els exèrcits i companyies de tecnologia militar.

Per sota de la capa geopolítica de les altes esferes, els conflictes regionals d’Orient Mitjà també fan soroll de guerra. El conflicte entre Irán i Turquia, tot hi posar-se d’acord a l’hora de massacrar als kurd,  es barreja amb els fanatismes religiosos en que ambdós estats es sustenten. El conflicte entre sunnites i xiïtes es converteix així en l’excusa per a seguir alimentant les files dels fascismes tecnòcrates, sent les minories ètniques i religioses les víctimes més vulnerables.

rok2Després de més d’un segle de la implementació del model d’Estat-nació a Orient Mitjà, arribat de la mà de les potències occidentals després de la desmembració de l’imperi otomà, està clar que aquest model no ha fet més que agreujar els conflictes i guerres. A més, la posició geoestratègica clau de la regió. Encreuament de tres continents amb un important control sobre les rutes de comerç marítim i l’abundància de combustibles fòssils converteixen aquesta regió en un territori molt desitjat per a les potències globals. L’ingerència internacional i l’insitència en desestabilitzar als poders locals capaços de desafiar els interessos de les forces imperialistes està assegurada. La guerra continuarà sent part del dia a dia a Síria, les bombes seguiran caient i la gent seguirà morint.

La gent d’Afrin ha estat a dia d’avui l’última en pagar el preu de la guerra, una guerra que permet a l’anomenat “primer món” seguir gaudint dels seus luxes i privilegis. El comerç d’armes i combustibles fòssils seguirà el seu caudal habitual, i, després de mencionar l’última crisis humanitària a Afrin, la Unió Europea entregarà a Turquia 3 bilions d’euros en un paquet d’ajuda als refugiat. EEUU seguirà donant tombarelles per Orient Mitjà buscant la mantenir la seva hegemonia militar global, mentre Trump segueix deixat estupideses mediàtiques a Twiter. Rússia seguirà consolidant la seva influència i reaccionant davant les accions de la OTAN, amb Putin reafirmat a la seva butaca tras la seva nova però ja anunciada victòria electoral. China seguirà estenent silenciosament la seva nova ruta de la seda, vigilant de ben aprop als uigurs que es van unir a Daesh. I ,la revolució a Rojava seguirà el seu curs, lluitant per un món millor amb les dones al capdavant, tractant de refer-se del cop dur que el feixisme turc a assestat a Afrin.

Rok Brossa

20-03-2018

Comuna Internacionalista de Rojava

Traducció: Azadi Plataforma

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s