Aclariment sobre la coordinació dels CDRs

Dirigit a totes les persones que mouen i es vinculen als CDRs.

El 8N ha estat un punt d’inflexió, en el qual s’ha demostrat que el poble es pot autoorganitzar des de baix i aturar tot el país sense necessitat d’institucions centralitzades. Els CDRs s’han consolidat com a actor principal del procés d’autodeterminació català. I es tracta d’un actor molt especial, qualitativament diferent als altres, doncs en essència el seu poder prové de baix, dels comitès arrelats als barris i pobles, de la unió en la diversitat del poble.

Celebrem que un dels aspectes que ha permès això hagi estat inspirar-se parcialment en el Confederalisme Democràtic de Rojava de cara a la coordinació dels CDRs a nivell català, intentant combinar agilitat i horitzontalitat en la presa de decisions, a partir de la proposta enfocada al debat organitzatiu que vam plantejar des d’Azadî Plataforma. Sentim que, ja només amb aquest simple fet, el nostre esforç per teixir vincles entre els moviments socials d’aquí i el Confederalisme Democràtic kurd es veu àmpliament recompensat.

Segons el nostre punt de vista, si bé s’ha progressat molt en quant a agilitat, com s’ha vist en el 8N per exemple, el punt fluix és de moment l’horitzontalitat, tant a nivell local (barri/poble), com territorial (ATs), i “nacional”. Intentarem fer una crítica constructiva al respecte. Tanmateix, no volem que cap persona participant als CDRs es senti malament pel que direm. Sabem per pròpia experiència que darrera els CDRs hi ha piles de feina amb molt bones intencions i somnis que compartim; i sabem sobretot que el camí cap a la democràcia i la llibertat implica una transformació cultural, personal i de mentalitat molt profunda i plena de contradiccions, doncs portem ben endins els valors anti-democràtics de la societat en la que hem crescut.

Dit això, intentant aportar el nostre granet de sorra en aquesta transformació, volem assenyalar aquells punts on no s’està seguint la nostra proposta, traslladada pel CDRL de Vilamajor a la plenària de CDRs d’Igualada i aprovada a la següent plenària (a Argentona) fa tres setmanes, així com proposar mesures per tal de consolidar aquesta decisió. Les principals observacions són:

1) Proposavem que cada assamblea designés dues persones el màxim de diverses com a co-delegades. No obstant, tenim constància de que aquesta elecció en molts CDRs no s’ha fet, sinó que algunes persones s’han autoproclamat com a co-delegades del seu CDR. Tampoc s’aplica en molts casos el principi de diversitat, i en alguns casos hi trobem per exemple dues persones pertanyents al mateix partit, quan al seu CDR hi ha gent molt més diversa. A més, també tenim constància que algunes d’elles actuen com a representants, és a dir que prenen decisions segons el seu criteri i interès personal (o de partit) sense buscar “recollir el sentir general, complex i divers” del seu CDR, tal com figurava en la proposta. En aquests CDRs caldria efectuar un procés d’escollir entre tots els participants les dues persones que fan de co-delegades. També cal recordar que qualsevol decisió o co-delegat és revocable si una àmplia majoria del CDR hi vota favorablement.  Quan es parla d’escollir dos co-delegats no vol dir que sigui un màxim de dues persones; si un CDR o una Territorial considera necessari escollir-ne més de dos per tal de reflectir la seva pròpia diversitat ho hauria de poder fer.

Per tal que l’organització realment sigui confederal, és a dir, que les decisions i el poder es mantingui a les bases, cal que els co-delegats i responsables de les coordinacions superiors siguin escrupolosos a l’hora d’actuar. Per un costat cal que els delegats siguin realment escollits per les bases i que tots els CDRs d’una territorial hagin participat i estiguin d’acord en l’elecció dels seus co-delegats. Per l’altre, a l’hora de prendre decisions que afectin als CDRs locals cal tenir en compte que qui té l’última paraula en aquests casos hauria de ser el CDR local; si es volen dur a terme accions dins dels límits geogràfics d’un CDR és aquest el que té l’última paraula sobre la qüestió.

Per altra banda les decisions, opinions o vots que els co-delegats portin a les instàncies superiors no tenen per què ser una de sola. És a dir, els co-delegats podrien portar dues opinions contradictòries entre sí en el cas que a la instància inferior no hi hagués un consens. Això permet que hi hagi posicions diferents dins de l’estructura sense que la minoria quedi invisibilitzada. Si s’han de prendre decisions per votació val la pena que els CDRs i les Territorials tinguin diferents vots per poder repartir-los de la forma que es cregui convenient.

2) La proposta implicava que cada assemblea definís una temporalitat en la qual es renovarien els co-delegats (si no eren revocats prèviament), per afavorir una rotació d’aquesta figura. Aquí també tenim constància que molts CDRs i Territorials no estan definint aquesta rotativitat, i les persones que queden com a delegades perpètues hi acaben concentrant molt de poder. Sabem que molts cops és poca la gent disposada a fer de co-delegat (perquè implica més feina), però la rotativitat de responsabilitats és molt important per tal de que les diferents persones de cada CDR aprenguin a impulsar-lo i se’l sentin seu. Per tal de superar aquesta dificultat, es pot començar amb períodes de rotació baixos (de 2 o 4 reunions per co-delegat) per tal de que ser-ho no impliqui un compromís molt elevat, així com tenir flexibilitat perquè quan un co-delegat no pugui anar a una reunió algú altre del seu CDR o Territorial el pugui suplir. Per mantenir el coneixement creat en base a l’experiència, però per garantir també una rotativitat democràtica, una altra opció opció seria que hi hagués una tercera co-delegada que tingués un ritme més elevat de rotació. Per exemple, dues co-delegades podrien rotar cada 3 mesos i l’altra cada tres setmanes.

Un tema clau en una organització d’aquest tipus és el temps de convocatòria de les reunions. En tant que organització popular que vol incloure tothom cal tenir en compte que els ritmes seran diferents que els d’una organització de persones militants. Per tal de poder prendre decisions realment de forma democràtica cal que es puguin dur a terme els debats amb els ritmes pertinents, així com donar temps a que les persones es puguin reunir. Per això quan hi ha propostes que venen de Nacional o de les Territorials cal deixar suficient marge de temps per a que els CDRs puguin discutir-les, valorar-les i organitzar-se de forma adequada.

3) Respecte a la divisió en Agrupacions Territorials, sabem que hi ha un fort desequilibri entre territorials molt grans i d’altres diminutes, comparant el volum de persones que apleguen. No tenim cap proposta específica, però si que li veiem molt sentit a intentar que les Territorials més petites creixin, ja sigui perquè s’ajunten entre elles o perquè alguns CDRs de Territorials grans contigües s’hi traslladen.

4) Creiem que els CDRs haurien de ser espais de base, oberts a tot el veïnat, on tota persona pugui implicar-s’hi i expressar la seva veu de cara a la construcció i defensa del Nou País. No entenem llavors com és que hi ha CDRs no oberts a tots els veïns i veïnes, o que tenen coordinadores tancades on només hi poden ser determinades persones, de determinades entitats. Creiem que un principi bàsic i comú de tots els CDRs per tal que siguin mínimament democràtics hauria de ser que qualsevol veí del poble/barri en qüestió que vulgui implicar-s’hi, pugui sentir-s’hi inclòs, i arribar a ser-ne co-delegat (si és escollit, òbviament). Això creiem que s’hauria de deixar explícit a nivell “nacional”, i que els pocs CDRs que encara no funcionen així hagin de fer el treball d’obrir-se al veïnat. D’altra banda, si es defineixen coordinadores o grups tècnics per agilitzar certa feina, les persones participants en aquestes haurien de ser escollides pel conjunt del CDR (o dels co-delegats de la territorial on s’articulen), i mai autoproclamades.

 

Pensem que la horitzontalitat no és només una qüestió d’ideals, també és pragmàtica: un funcionament vertical o tancat dels CDRs fa que molta gent no s’hi acosti o se’n cansi, i es desmobilitzi o prefereixi esperar que les institucions guiïn el procés en comptes de responsabilitzar-se’n impulsant l’autoorganització veïnal. En els CDR’s participa molta gent que per primera vegada s’organitza d’aquesta manera, alhora que molts activistes experimentats segueixen acostumats a la forma vertical d’organitzar-se. És important doncs que ho entenguem també com un procés d’aprenentatge a prendre decisions entre els veïns i veïnes, encara que a vegades costi o alguna decisió pugui no ser gaire encertada.

Aquests són només alguns punts, però ens sembla important fer esment que el Confederalisme Democràtic no és un model polític tancat que es pugui adoptar de forma cega. La base del Confederalisme Democràtic no són les quotes, els nombres de delegats o els nuclis que comprenen cada Territorial; tot això són qüestions tècniques i adaptables. El nucli i base del Confederalisme Democràtic és un canvi en la mentalitat, és la presa de consciència que la societat s’organitza per si mateixa, al marge de les institucions estatals, i que és el poble el que s’autogoverna. A més d’inspirar-nos en el Confederalisme Democràtic sobre l’aspecte concret de la coordinació i confederació de comitès locals, volem assenyalar que conèixer més profundament les idees i històries de les quals parteix ens pot obrir grans vies d’aprenentatge i enfortiment.

 

Abans d’acabar, no podem evitar preguntar-nos: què passa si a un poble o barri no arriba la informació de que els co-delegats són revocables perquè aquests mateixos co-delegats no la traslladen al seu CDR? Ens sap greu fer aquesta pregunta desconfiada, però seria ingenu pensar que aquesta situació no es pot donar. És per això que, a més de dirigir-nos a la coordinadora de CDRs, ens dirigim a cadascuna de les persones que hi participen i demanem difusió d’aquests aclariments a tots els nivells.

 

Moltes gràcies, esperem que aquestes línies puguin contribuir a una millor organització dels CDRs.

 

Azadî – Plataforma de solidaritat amb el poble kurd

Anuncios

Un comentario sobre “Aclariment sobre la coordinació dels CDRs

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s