Terrorisme Gihadista, algunes reflexions

images.duckduckgo.com

ALGUNES REFLEXIONS DAVANT ELS ÚLTIMS ATEMPTATS GIHADISTES a Londres, Afganistan, Pakistan, Índia, Tunísia, Camerun, Iraq, Iemen, Nigèria, Kènia, Síria, Líbia, Níger, Somàlia i Filipines (més de 40 en total, durant 8 dies de Ramadà).

El boig i amenaçant islamòfob Trump acabava de vendre a l’Aràbia dels Saüd 110.000 milions de dòlars en armes[1] (i a principis d’any també els hi va anar a vendre el rei Felip[2]). Ara l’Estat Àrab fa el teatre d’ajuntar-se amb altres Estats veïns per denunciar Qatar (visca el FC Barcelona![3]), acusant-lo de finançar el feixisme islàmic. Però ja fa temps que hi ha evidències que el mateix Estat Àrab també promou corrents islamistes extremistes, a banda de ser en si mateix un Estat feixista despòtic descarat que fueteja o executa sense pietat[4] (bé, no és que els Estats mal anomenats democràtics d’Occident estiguin gaire menys tacats de sang). També l’Estat Turc (segon exèrcit de l’OTAN, aliat de les potències occidentals en procés d’islamització a mans d’Erdogan que fa res va rebre 6.000 milions d’euros dels capataços/es de la Unió Europea, recollits mitjançant impostos directes i indirectes que aportem els qui suportem aquesta estructura) porta anys col·laborant amb l’Estat Islàmic, segons els seus interessos particulars.

El conflicte no s’ha d’obrir entre religions, “nacions”, pobles, cultures… El conflicte s’ha de situar entre l’autoritarisme i la tirania de tots els Estats, el gran capital i els feixismes-totalitarismes (siguin del color, religió o tendència que siguin, siguin orientals o occidentals…) contra la gent del/s poble/s (la gent de baix de les piràmides de poder del món) que vulguem ser prou dignes com per posicionar-nos amb una mica de sentit i coherència contra la barbàrie i el fraticidi (tradició ancestral en l’ésser humà, igual que ho és la de la cooperació i la solidaritat). El conflicte s’ha de situar entre la gent que creiem en la llibertat de consciència, la pluralitat i la convivència (que som la majoria de no creients i creients) i els fanatismes varis.

Òbviament, des dels descomunalment poderosos mitjans i altaveus del sistema es promou el contrari. La nostra arma per fer recular les seves mentides, manipulacions i legitimitat ha de ser la raó i els bons arguments (s’ha de fer bé, però no és tant complicat a aquestes alçades, sent tot plegat cada dia més descarat).

Per més difícil i aparentment improbable que sembli avançar com a humanitat cap a un camí més lluminós, cap a un canvi emancipador de base, més difícil o impossible és sortir de l’espiral de barbàrie humana i desastre ecològic actual i per venir sense canvis profunds. La gent que pretén pal·liar els problemes causats pel sistema fent-li petites reformes o posant-li pegats (per exemple, tanta gent que viu des de fa poc de la “nova política” o des de fa temps de la vella esquerra de sempre, o molta gent que només pensa en canvis petitets i fàcils o només en el canvi personal) és més utòpica que els que somiem en horitzons més revolucionaris. No serveix lamentar-se dels mals que patim sense esforçar-se una mica per buscar les arrels dels problemes. No pretenc ser dur, penso que és el que hi ha.

Una altra cosa que vull dir i em preocupa és que estic convençut que s’alimenta l’extrema dreta i el populisme quan s’és més acrític o benevolent-paternalista amb l’islam que amb altres religions, tendència que percebo massa sovint dins les esquerres i els discursos “progressistes”. Cal posicionar-se contra la islamofòbia, no alimentar-la i combatre-la, però caure d’alguna manera a l’altra banda també és contraproduent i alimenta monstres. Sense revisar-nos, sense discussió, debat i autocrítica no anirem enlloc.

Per acabar, aprofito per tornar a compartir el vídeo d’Azadî. Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd “Qui combat el terrorisme i què fa Occident?”[5]. El poble kurd (i altres amb ell) porta anys lluitant aferrissadament i amb gran èxit contra l’Estat Islàmic a Síria, i alhora intentant construir una societat més lliure, justa i antipatriarcal, intentant aprendre de les greus equivocacions del “socialisme” estatista (model URSS). El que estan ha de ser inspiració i esperança per a l’Orient Mitjà i tot el món, podeu llegir el llibre “La revolució ignorada. Alliberament de la dona, democràcia directa i pluralisme radical a l’Orient Mitjà”[6].

Bona nit.

Joan Enciam (06/06/17)

[1] eldiario.es/…/EEUU-paises-Golfo-combatir-terrorismo_0_64603…

[2] eldiario.es/…/Rey-Arabia-Saudi-aplazada-noviembre_0_5998405…

[3] elcritic.cat/…/qatar-el-patrocinador-del-barca-acusat-de-fi…

[4] eldiario.es/…/Confirman-carcel-latigazos-activista-saudi_0_…

[5] youtube.com/watch?v=foTIrpMjMzM

[6] reconstruirelcomunal.net/…/2015/03/La-revolucio-ignorada.pdf

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s