Turquia podria fer que s’iniciés una nova guerra mundial a Síria a no ser que se la aturi.

Artícle original de The Canary

El govern actual de Turquia ha perdut el rumb completament. Una invasió turca a Síria cada cop és més probable i el món per alguna raó continua ignorant els abusos contra els drets humans duts a terme al seu territori. Però realment podria iniciar-se una guerra internacional si Ankara envia tropes a Síria? Podria el Regne Unit veure’s immers en un altre conflicte evitable gràcies a l’impuls bel·licista d’un aliat equivocat?

Antigament aplaudida com l’estat més democràtic a l’Orient Mitjà (encara que mai va ser realment així), ara Turquia és essencialment un Estat criminal. Ha assassinat a centenars dels seus propis ciutadans, n’ha empresonat molts més, i ataca a aquells que lluiten contra ISIS (Estat Islàmic d’Iraq i Síria) i altres gihadistes a Síria i Iraq. Sense cap mena de dubte Turquia és part del problema, no de la solució.

Però sembla que David Cameron i Barack Obama[1] estan esperant que la bogeria del règim turc simplement desapareixerà per art de màgia.

No ho farà.

Seguirà anant a pitjor, i molt probablement incrementarà les tensions entre Occident i Russia.

Sis raons de perquè la pau depèn d’aturar Turquia:

Aquestes són només sis grans raons de perquè tractar amb Turquia és clau per resoldre el conflicte a Síria, per resoldre l’actual crisis dels refugiats i per prevenir la perillosa escalada d’hostilitats a la regió.

1.-La llibertat d’expressió ja no existeix a Turquia. Demanar la democràcia o la pau és vist com una apologia al terrorisme i ningú està fora del perill de la repressió del govern. Aquesta és la raó per la que un professor ha anomenat al règim actual un moviment feixista (Link: https://ososabiouk.wordpress.com/2016/02/19/democracy-and-freedom-of-speech-are-terrorist-offences-in-turkey/) .

2.-Hi ha hagut nombrosos atacs terroristes a Turquia l’últim any. L’últim el 17 de febrer. Però el govern “misteriosament” no ha investigat als culpables d’aquests actes, que han estat inspirats per l’ISIS i altres moviments gihadistes de Síria. En comptes d’això, ha iniciat una guerra des del juliol del 2015 contra el PKK (un moviment kurd secular), que ha buscat la pau de forma consistent en els darrers anys. El PKK i els seus aliats també han sigut dels oponents més efectius en la lluita contra l’ISIS, tant a Iraq com a Síria. El principal “crim” del grup ha estat demanar l’autonomia de les comunitats kurdes de Turquia. (Imagineu si Londres iniciés una guerra contra Escòcia, Gales o el Nord d’Irlanda per voler el mateix)[2]

3.-Les prioritats polítiques de Turquia han consistit en incrementar la coordinació militar amb Aràbia Saudí (que està ara mateix massacrant civils al Yemen), en bloquejar i embargar la regió democràtica i secular de Rojava al nord de Síria i en donar suport als gihadistes a Síria. El seu líder megalòman, el president Erdogan, aparentment intenta estendre la influència del seu règim a l’Orient Mitjà i sotmetre la regió a la seva tòxica marca religiosa de xovinisme pseudoreligiós.

4.-Ankara ha estat creant una escalada de tensions amb Rússia des del moment en que va abatre un avió rus el novembre de 2015. Rússia pel moment no ha cedit a les provocacions, però si les forces turques envaeixen Síria segurament hi haurà confrontacions militars entre Moscou i Turquia (que té el segon exèrcit més gran de l’OTAN).

5.- La premsa occidental normalment és força reticent a criticar la repressió dels estats aliats dels governs occidentals, però Turquia darrerament ha començat a rebre algunes crítiques d’aquests mitjans de comunicació. Això també diu molt de com de lluny està arribant el règim turc en les seves polítiques repressives.

6.-Finalment, i potser és el punt més important, Turquia ha començat a atacar Síria directament. Això no només inclou bombardejar les forces d’Al-Assad, sinó també les Forces Democràtiques de Síria (SDF). Les SDF són una aliança dirigida per les milícies YPG i YPJ de Rojava, que ha estat guanyant molt terreny contra ISIS i altres gihadistes a Síria els darrers mesos (amb el suport tant dels EEUU com de Rússia). Si el món no respon als contraatacs de Turquia, Ankara es sentirà molt més confiada en llançar una invasió a gran escala sobre el terreny. Aquesta estaria dirigida a destruir l’experiència democràtica de Rojava i també reforçaria a les forces gihadistes que Turquia ha estat ajudant des de l’inici de la Guerra Civil Siriana.

Occident ha estat en silenci fins ara. Trenquem aquest silenci!

Mike Whitney al diari Counterpunch afirmà el desembre de 2015 que els governs europeus i EEUU necessitaven deixar de donar suport als “dos incubadors de terroristes del planeta”. Amb això es referia a Turquia i a Aràbia Saudí, que continuen donant suport a qui pogués crear “una lluita seriosa contra Rússia”. Fins ara, diu, Europa en particular s’ha mantingut silenciosa sobre els abusos als drets humans de Turquia perquè els seus líders volen l’ajuda d’Ankara per controlar el flux de refugiats al continent.

“L’increment de la cooperació militar amb l’OTAN… i la presencia de forces de l’OTAN prop de la frontera amb Turquia… ha tingut lloc en paral·lel amb l’acord entre Ankara i Bruseles.”

Fins ara occident ha mantingut el suport a Turquia tot i el deteriorament de la situació política i els seus crims de guerra. I una operació militar massiva contra Rojava seria, com el diari The Guardian ha dit, un signe de desesperació que podria portar a “un catastròfic contagi del conflicte Sirià”. Al mateix temps, el periodista de l’Independent Patrick Cockburn ha insistit:

“Turquia és l’últim poder regional que podria revertir el curs dels esdeveniments a Síria amb una intervenció militar oberta”

Però el Primer Ministre rus Dmitry Medvedev ha dit que “totes les parts han de ser obligades a seure a la taula de negociacions, en comptes de desencadenar una nova guerra a la terra”. En altres paraules, si una intervenció turca a Síria amb el suport d’Aràbia Saudí tingués lloc, podria desencadenar un conflicte internacional que podria ser molt pitjor del que el diari Russia Insider ha anomenat com el Vietnam de Turquia.

Rússia sembla preferir la diplomàcia, demanant una resolució a les Nacions Unides que obligui a Turquia a “aturar qualsevol acció que mini la sobirania i la integritat territorial de Síria”. El règim turc, per altra banda, sembla només parlar el llenguatge de la violència. I encara té el suport internacional, amb França i els EEUU rebutjant la resolució de Rússia totalment. Tot i això, el membre de l’OTAN Luxemburg ha suggerit que l’aliança militar podria no donar suport a Turquia si provoca una guerra amb Rússia.

Ara tot depèn de que fan els grans poders internacionals amb Turquia, i de com de disposats estan d’arribar a un acord de pau per finalitzar la Guerra Civil Siriana. Junts, els EEUU i Rússia són capaços de resoldre el conflicte sense una escalada de tensions, però sols si són capaços de col·laborar el temps suficient per aconseguir-ho.

Per aturar la possibilitat d’un conflicte internacional, hem de pressionar als nostres governs en aquestes dos qüestions:

1.-Ha d’haver uns esforços reals de resoldre la crisis de Síria de forma pacífica.

2.-Ha d’haver una acció ferma amb l’objectiu de finalitzar la guerra de Turquia contra les comunitats kurdes, tant al territori de l’Estat Turc com fora, així com mentre s’assegura que una invasió militar turca a Síria no té lloc.

La pau a Orient Mitjà i al món sencer podria ben bé dependre de l’aplicació d’aquestes dos mesures.

Implica’t!

Escriu als líders polítics del nostre estat i de la UE per a que pressionin al règim turc per a que aturi la seva guerra contra les comunitats kurdes tant a Rojava com a Turquia.

Participa de les manifestacions que convoquin les plataformes de solidaritat amb el poble kurd.

Cancel·la les teves vacances a Turquia i dona suport a la campanya de boicot.

Demana que el PKK sigui tret de la llista d’organitzacions terroristes.

Signa la petició dirigida a Barack Obama per pressionar a Turquia.

Busca altres maneres de donar suport, n’hi ha moltes!

 

[1] Nota del traductor: Així com la resta de dirigents occidentals, que donen tot el suport a Erdogan. En aquest altre article podeu llegir les probes d’aquest suport i col·laboració de la Unió Europea amb el règim turc: https://azadiplataforma.wordpress.com/2016/02/11/proves-de-lajuda-de-la-unio-europea-a-erdogan-per-a-guanyar-les-eleccions/

[2] Nota del traductor: Potser no és tant difícil d’imaginar aquí a l’estat Espanyol…